NOMS: Tubària
furfuràcia. Castellà: Tubaria
casposa. Tubaria furfurácea. Francès:
Tubaire furfuracée. Tubaire commune.
Anglès: Scurfy twiglet. Fringed Tubaria. Alemany: Schüppchen-Trompetenschnitzling.
Gemeiner Trompetenschnitzling. Neerlandès: Gewoon donsvoetje.
 |
| Surt en grans grups |
SINÒNIMS: Agaricus
furfuraceus Pers.
(basiònim); Naucoria furfuracea (Pers.) P. Kumm.; Tubaria hiemalis Romagn.
ex Bon
HÀBITAT: Creix a
la tardor i hivern sobre restes de llenya soterrada, prop d’arbres i arbusts, als
camps
 |
| Solen tindre restes de miceli al marge |
DESCRIPCIÓ: Capell de fins 4 cm de diàmetre però no
sol passar dels 2,5 cm, hemisfèric al principi i va canviant fins fer-se
planoconvex, amb la cutícula higròfana, llisa, estriada als marges, de color ocre
ataronjat, un poc més fosc al centre. De vegades apareixen unes petites fibres
blanquinoses, restes de miceli, a prop del marge, als exemplars joves.
 |
| Himeni de làmines irregulars |
Himeni amb
làmines adnates o un poc decurrents, irregulars, de color marró ataronjat
Peu buit i fibril·lós,
pruïnós a l’àpex, concolor amb el barret, sense anell, de fins poc més de 4 cm
d’alçada
Carn minsa i poc
consistent, de color ocre, quasi inodora i sense gust.
 |
| Peu pruïnós a la part de dalt |
COMESTIBILITAT: Sense
interès culinari perquè la carn és molt escassa, i el sabor i olor poc
significatius. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és
comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal)
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Tubaria
deriva de “tuba” trompeta, per la
forma del carpòfor. L’epítet específic furfuracea
deriva del llatí “furfuraceus, a, um” que ve de “furfur” segó, sèmola, és a dir, cobert de petites esquames, com la
caspa.
Tubaria furfuracea va
ser descrita per Claude Casimir Gillet (Gillet) i publicada en Les
Hyménomycètes: 538 (1876)
 |
| Creix sobre restes de fusta morta |
CURIOSITATS
MICOLÒGIQUES: Els fongs estan constituïts per un aparell vegetatiu format
per milers de filaments microscòpics, anomenats hifes, que viuen i es
desenvolupen entre la matèria orgànica, generalment en descomposició, formant
un conjunt semblant a una teranyina que se’n diu miceli. La forma de filament
estret no és casual ja que representa la millor forma de poder penetrar en el
substrat, cercar-hi aliments i absorbir-los. Quan les condicions de temperatura
i humitat són adients, aquest miceli creix molt de pressa, es concentra i forma
l'òrgan reproductor o carpòfor que popularment es coneix com bolet i que surt a l'exterior. En aquests es
formen les espores que permetran, amb la seva dispersió, la reproducció de
l’espècie.
Família Tubariaceae
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.
